Parpalhòls

Bild von Dieter J Baumgart
Bibliothek

La lenga mas importanta del monde
es la del risolet

Un còp era los parpalhòls venian just d’esser creats. Mas capitèt que i avia pas pus de còrs per lo darrièr dels parpalhòls. Ni alas, ni antenas, res de çò qu’avian sos fraires e sorres e que los fasia semblar a de flors maravilhosas quora aletejavan dins l’aire.

Era invisible.

A la debuta, n’avia pas consciència, e coma los autres se daissava portar per lo vent. Se pausava sus las flors per las far mas belas de sa presència. Fin finala, la vertat li apparesquèt: degun lo regardava pas. Sos parièrs lo butassavan de còps que i a, en depiech de sas esquissadas per se pausar sus de flors encara liuras. Los autres lo vèsian pas: aquì çò qu’èra. Finiguèt per comprener qu’èra invisible.

O aurià degut veire mas lèu, mas, de segur, se podia pas veire el. E s’èra pas jamai lenguejat. Basta, pensava, que ma beutat sia vista pels autres. I eu, ai pas besonh de me remirar. De bon, que degun lo gache, acò l’entristesià. Tant que volèt tot d’una en cò del Creator de tota vida e s’en changolèt amarament a n’el.

Aquèl gachet longtemps pensatiu lo parpalhòl invisible e fin finala le diguèt: „Te compreni, mas lo trabalh es fach. De bon, demòra res, res de res que te posca donar. Ça que là, s’aviàs un còrs, d’alas, d’antenas e tot acò, deurias morir un jour coma totis. Aqui çò que vòs?“

„Oc“, respondeguèt lo parpalhòl, „se pòdi, mentre que vivi, tornar de bonur als autres, aqui òc, vòli ben clucar al cap.“

Lo Creator foguèt rebolit, èra lo primier còp qu’ausissia acò. Sosquèt longtemps, longtemps puei decidèt: „ Vau complir ton vot e te rendre visible d’arrèu. E moriras pas pr’acò. Aladonc, te doni pas de còrs. Vai-t-en en cò dels umans.
Seràs lo risolet.“

Dieter J Baumgart
übertragen in Okzitanisch von Michel Cordes, Frankreich